El cap de setmana del 16 i 17 de juny la nostra selecció va particiar a la Copa de les Regions 2018, a Vitòria, Euskadi, a on es va enfrontar a les seleccions de Galícia, d’Euskadi i de la regió centre-est d’Espanya. Hem entrevistat a alguns dels nostres jugadors sobre com va anar el torneig i el paper que va fer la selecció.

1 – Com et dius i quina posició tens a la selecció?

Price: Daniel Price Croft chaser and captain.

Belén: Belen Martí Rodríguez, caçadora.

Víctor: keeper, chaser, seleccionador i entrenador.

Maria “Lussa”: chaser.

2 – Quines expectatives teníeu al arribar al torneig?

Price: Crec que, a grans trets, veníem amb il·lusió, tot i que als dies abans del torneig van caure alguns jugadors, anàvem amb ganes de guanyar i passar-nos-ho bé.

Belén: Bones, saviem que havíem de lluitar i jugar molt bé per poder arribar a la final, cosa que no va poder ser possible

Víctor: Sortir al camp amb la mentalitat d’anar a guanyar i el més important gaudir de l’esport.

Maria: Les meves expectatives personals eren ser capaç d’aguantar el torneig, ja que feia temps que no jugava ni feia gaire exercici. A nivell d’equip tenia les expectatives de provar-nos com equip, que funcionés i poguessim guanyar algun partit.

3 – Expliqueu-nos el que recordeu dels partits (com vau començar, que us funcionava i que no, moments que recordeu)

Price: Com esperàvem, als primers partits no funcionaven bé, venim de diferents equips i per tant, no ens coneixíem prou dins el camp com a companys d’un mateix equip, havíem de crear un esperit d’equip en poc temps, una cosa que normalment tarda bastant en crear. Però poc a poc ens vam anar convertit en aquest equip desitjat, el segon partit amb els bascs va ser molt més igualat i competitiu i ja l’últim partit contra centro este va ser el moment culminat. Al principi ens fallava la coordinació entre beaters i chaser, no lluitavem junts, cosa que va anar progressant de forma positiva.

Belén: Durant el torneig es va veure una gran progressió des del primer partit a l’últim. Vam començar amb un joc de beaters sense comunicació amb el joc de caçadors, poc a poc va anar millorant.

Víctor: Al principi vam començar malament, no vam plantejar be els partits, però a mesura que anava passant la jornada vam cambiar el chip i vam sortir concentrats.

Maria: Dels partits recordo, sobretot, la progressió que vam fer. Al principi anàvem descol·locats. Molts no havíem jugat mai junts o feia temps que no ho fèiem i es notava. Ens va passar especialment els dos primers partits, contra Galícia i Centro-Eeste, en la defensa al primer i l’atac al segon. L’atac ràpid de Galícia ens impedia fer una bona defensa en zona. I la defensa individual i tancada de Centro-Eeste ens dificultava el nostre joc. Aquests dos partits ens van permetre veure com ho havíem de fer per guanyar i, al final del torneig, es va notar.

4 – Quina va ser la relació d’equip al post partit?

Price: La relació bona, sempre. Tot i no coneixe’ns dins el camp, fora ja ens coneixem i ens portem bé, sabíem el que fèiem malament i com millorar-ho. Po, dels Grims, va ser un gran ajut a la hora de posar veu a aquests fallos i com arreglar-los.

Belén: Tot l’equip junt parlant de com havia anat, possibles solucions cara a partits següents i sempre intentant ser positius. Un moment que recordo, al segon partit vam fer un temps mort i a partir d’aquesta situació, companys que ens estaven mirant per youtube i etc, ens donavem consells de com jugar i molts anims

Víctor: Post partit, a l’inici dura, pero posteriorment vam agafar confiança.

Maria: Les sensacions van ser bones. Sobretot al principi, debatíem què havíem de fer per a millorar i estàvem força units durant els partits de les altres seleccions.

5 – Com vau animar-vos al perdre aquest partit?

Price: Calia i no calia animar-nos. Per un costat sabíem en quina situació ens trobàvem, calia animar-nos perquè el reforç positiu sempre és bo, però crec que tothom sabia per què es donav aquestsfalta de coordinació i com podíem canviar-ho.

Belén: Sabent que havíem viatjat fins aquí per donar la cara, i que no sempre surten bé les coses i encara podíem demostrar qui érem.

Víctor: Escoltant audios de companys, llegint missatges i el més important concentrar-nos i parlar de com havia anat el partit per sortir amb confiança.

Maria: El partit que més ens va costar d’animar-nos va ser el segon, contra Centro-Este. Quan es va acabar vam parlar de tot allò que cadascun creia que havia fet que l’equip no funcionés. Al final vam saber establir unes directrius de cara als següents partits: “calma”. I va funcionar.

6 – Va haver alguna persona lesionada durant el dissabte?

Price: Algunes persones, per un costat el nostre seleccionador, Víctor Martí es va lesionar a de tal. Forma que no va poder seguir el jugant, també Valentina pero una lesió a l’esquena. La resta de l’equip ens trobàvem com tothom després d’un torneig de Quidditch, amb dolor de musculs, rascades, blaus etc..

Belén: Annie, ja venia lesionada i no va poder jugar, després Víctor a l’últim partit es va fer mal al turmell.

Víctor: Si, jo personalment, a l’últim partit vaig acabar amb turmell esquerre trepitjat i sense moure’l i de tenir la cama estirada, sem va pujar al besso de les 2 cames.

Maria: El nostre seleccionador va tenir la gran fortuna de lesionar-se a l’últim partit per a fer una sortida triomfant del camp.

7 – L’últim partit va ser l’únic on vau agafar la snitch, quins problemes vau tindre al anteriors parits?

Price: Com ja he explicat, el problema principal era la falta de coordinació que teníem al venir de diferents equips amb diferents estils de joc. Amb cada partit vam poder coordinar-nos cada cop més.

Belén: Normalment als entrenos no es practica snitch i no teníem bons buscadors. Encara que tots els que vam sortir vam donar-ho tot per agafar-la. Hauríem d’entrenar més el joc amb snitch.

Víctor: No vam entrenar la snitch als entrenaments, no teniem seeker amb experiència.

Maria: El principal handicap que teníem era no disposar d’un seeker experimentat. Els nostres jugadors ho van intentar amb totes les seves forces, de fet, l’Àlvaro va estar a punt d’agafar l’snitch en una ocasió.

8 – Fora del torneig, quines coses vau fer? Vau visitar llocs? Vau anar de festa amb altres equips?

Price: Dissabte nit ens vam dividir, alguns van anar a sopar pizza, d’altres vam anar a una feria de nacions on servien menjar de molts països diferents. Vam voler fer pinya amb gent d’altres equips ja que no els veuríem tant sovint.

Belén: Vam anar a sopar amb els altres equips.

Víctor: Vam anar a visitar la ciutat amb altres seleccions i anar a sopar. De festa no vam anar, perquè al ser pocs vam acabar molt esgotats.

Maria: La nit del divendres personalment no en puc parlar perquè vaig anar a Bilbao a dormir i veure uns amics. Però la nit posterior al torneig es va sortir a sopar i fer festa amb la resta de seleccions, com s’acostuma a fer en tots els tornejos. No tot és competició, també hi ha temps per a la diversió i socialització.

9 – Com va ser l’experiència final? Us va donar més forces pel mundial? Us va unir per ser un millor equip?

Price: lexperiencia ha sigut molt bona, com a punt principal ens ha ajudat com a entrenament per a la WC, hem vist que fèiem malament, vam solucionar molt però sobretot vam veure que havíem de millorar encara més durant les pròximes dues setmanes. Com a equip crec que és va unir molt i crec que seria molt profitós no perdre la costum de fer algun entreno català cada mes per no perdre aquesta connexió.

Belén: Experiència molt positiva. Personalment vaig fer més lligam amb persones de l’equip amb qui no tenia relació i això va fer possible jugar com equip.

Víctor: Experiència que mai oblidaré, ens dona força per al mundial però amb moltes coses a millorar, va ser com una prova el torneig, ho teniem parlat. Finalment ens vam unir com a partit. Al principi teniem un joc molt individual i finalment amb comunicació i amb seny vam ser capaços de jugar correctament.

Maria: Personalment no vaig al mundial però crec que els jugadors catalans que van participar a Copa Regiones i que aniran al mundial de Florència van poder aprendre diverses coses: No és fàcil jugar amb gent que no coneixes gaire dins i fora el terreny de joc, però fent servir el cap, anant amb calma i analitzant bé el rival es pot fer. Òbviament el nivell de les seleccions mundials és molt alt, però també ho serà el de Catalunya, que compta amb diversos veterans que podran aportar experiència. I hi ha molts jugadors nous amb grans capacitats per a demostrar.

10 – Personalment, digues quins millores necessita la selecció per jugar molt millor al mundial. També digues quins punts forts has pogut veure a aquest torneig que faran indestructible a l’equip.

Price: Com he comentat, necessitem aquesta connexió que necessita un equip per jugar fluidament, el vam començar a crear amb el primer partit i cap a finals del torneig teníem una molt bona base, per a la WC venen jugadors que no van poder venir a Regions, el nostre principal objectiu será recrear aquesta connexió abans de LA WC perquè, quan arribem a Florencia, ens coneguem luns als altres perfectament, creant un front unit contra l’adversitat. Com a punt fort, ni han masses. No voldria entrar a parlar de cada jugador individualment, Cada granet que aporta cada jugador val platges senseres, tant a nivell de talent en el quidditch i com a persones. Som un equip que, tot i venir d’equips diferents, ens portem molt bé fora i dins el camp. Un equip pot ser molt bo a nivell de tècnica, però si no hi ha una harmonia i un bon rotllo, l’equip. Se’n pot anar a norris molt ràpidament. Dono gràcies que el talent hi és, juntament amb un bon rotllo envejable en el món del Quidditch. World Cup beware, the Reapers are coming.

Belén: Cara al pròxim entrenament de selecció s’hauria de parlar de com està l’equip en aquests moments i preparar un entrenament basat en el mundial.
Jo crec que el positivisme i les ganes de jugar cada cop millor de tot l’equip, sobretot les paraules de Po abans i després de cada partit ens anima a seguir lluitant.

Víctor: La selecció necesita haver tingut més entrenaments i haver fet un stage. Punts forts, confiança amb els companys i tothom a donat el seu màxim.

Maria: La principal millora que necessita la selecció catalana és la coordinació. Hi ha molts bons jugadors, però cal que aprenguin a compenetrar-se. Per això els recomano el que ja he vingut dient: calma. No és res dolent començar a jugar lent per analitzar el rival i aprendre el seu joc. Per això cal ser versàtils i adaptar-se a cada partit i situació. Tenim gent prou capacitada com per a fer front a diferents estils de joc, simplement ens cal observar i pensar.

Si vols mostrar el teu suport a la selecció i ajudar-los en el seu viatjge a Florència durant el mundial els dies 30 de juny i 1 de juliol, entra al seu crowdfunding.